Comencem bé el dia -vaig pensar, encara que sé que ens espera una bona pujada només sortir del poble. Cal pujar uns 160 m en uns dos quilòmetres i mig, per la carretera CM 3201, que uneix Alcalá de Xúquer amb Les Eres . Manolo, en Bernat i en Lluís es posen a ritme i aviat es desenganxen. En Xarli sent llàstima i m'espera. Com jo volia anar al meu ritme, li vaig agrair el detall però li vaig demanar que em deixés i marxés al seu ritme. Així ho va fer i, a poc a po,c es va allunyar. En la pujada vaig invertir uns 25’. Dalt, a les Eres, m'esperava el grup. Deixem la carretera i prenem el camí cap a Casas Ibáñez, que planeja bastant i el paviment està força bé. Les vinyes s'imposen a les terres de cereals. També veiem ramats d'ovelles que, parsimoniosamente, mengen sense preocupar-se de qui passa pel seu costat, dos gossos acompanyen a un pastor. Parem i el saludem;- Buenos días !... -Vdes. lo tengan !....- Fa bon dia per treure el ramat a menjar?
- Bo, bo…però pel meu entendre, una mica fresc.
- El Camí a Casas-Ibáñez està bé?.. sí, molt bé, aviat arribaran amb aquestes bicicletes tan modernes que porten...
- No van soles, cal pedalejar…. Enrere van quedar ovelles, gossos i pastor i, amb bon ritme, arribem a Casas-Ibáñez.
Fins a Villamalea anem tota l'estona per la carretera CM 3201. De Vilamalea a, el Herrumblar anem per camí i, fins a Villarta, on tornem a circular per la carretera CM 3201. En aquest punt tornem a alternar camí amb la CM 311 fins a la Graja de Iniesta. A Graja d'Iniesta esmorzem amb bon vi i recuperem forces mentre veiem com Fernando Alonso s'afanyaba per arribar en els primers llocs a la meta. El temps passa ràpid i cal seguir. Tornem a seguir les fletxes grogues que en tot moment ens segueixen acompanyant amb bona cadència. Ara, transitem per camins pedregosos i ascendents. Terres cerealistas i alguna vinya. El serpenteig del camí ens condueix a una gran casa de pagès, Casa de Matallana. El camí, camí de Matallana, descendeix una mica per tornar a pujar de manera constant i pesada fins a creuar la CM 211. A partir d'aquí tot canvia, el camí no és tan pesat i va baixantt de forma gradual. Aviat arribem a Campillo de Altobuey, on ens esperaba la Srta. Ana. Ana, (tf 652908037), ens va llogar un apartament. L'apartament, allunyat del "mundanal ruido", és petit, confortable i net. Com havia un llit de matrimoni, el sortegem i la sort acompanyà a en Manel, que aquesta nit dormirà ample i llarg, mentre, nosaltres, en llits de 80 cm. També va ser en Manel el primer a dutxar-se i, és que hi ha gent que arrassa. Polits i presentables, ens dediquem a fer el turista. Visitem els monuments més notables del poble de manera parsimoniosa, sense presses, el treball ja estava fet i el sol encara lluia amb força. A la Llar del Jubilat ens prenem unes cerveses i de pas contemplem com la gent de la tercera edat del poble es diverteix jugant a les cartes, al billar o mirant la TV. Per cert, en algunes taules es donaven envits de més de 80€, d'una manera tan natural que semblava que estàvem a les Vegues (USA) i no en un poble de la Manxa (Spain). Serà veritat que ens tornem amb l'edat una mica infantils? Viure per veure.....
